el primer és el primer així que et demano que em perdonis, sigui el que sigui que jo hagi fet em sap greu de tot cor, es que he setembre duelnta, tinc una idea del que et passa, he actuat com una nena capritxosa que busca la seva joguina més cara, i vaig perdent les persones que em semblen or per cada error que estic cometent, estic jugant amb tot el que passa pel meu voltant, i a tu et tinc com una persona molt important, t'ho juro.
Sento aver dubtat de tu, però tinc els meus motius ... si vols t'ho explico.
Alomillor els teus accions les he interpretat malament, potser no és el que penso .. "no todo es lo que parece"
Perquè per molt que vulguis a la persona que jo tant odi, que li tinguis tanta confiança i li donis tant amor, podries pensar en el meu cor, no creus? no la portis on jo pretenc que sigui territori prohibit, es que no ho és tranquil · la! Però fa mal ... I suposava que m'entenies, pero m'he dat conte de que no
Et prometo que confiava més en tu, que em volies més del que deies, però veig que prefereixes anar amb lu tradicional, jo t'entenc, per això t'he tapar una part sobre la meva vida, perquè es que preferiràs cobrir el seu cor a ella abans que a jo... Igual que tothom del meu voltant, i jo? En qui puc confiar aquí?
cada vegada que intento confiar en algú em surt malament, la perdo per culpa meva o per que ella també prefereix la tradició, persones de tradició. En què saps que de vegades no pots confiar però confies igual per la costum ...
Sincerament, et demano perdó per tot el que estic fent, no era la meva intenció fotre't de cap manera, estic intentant sentir-me còmoda i poder saber en qui confiar, pero me he equivocat
Et vull tiramisú, i odi no parlar amb tu, perquè sé que últimament estic allunyada de tu, allunyada del món que de veritat em vol, creant-una segona cara per ser estimada per qui no ho mereix.
Darrerament acostumo a pensar més en mi i espero que els altres facin més per mi que no jo per ells, i realment estic equivocada, et repeteixo que t'estimo i no poc.
