això s'oblida vida

Ho he tirat tot a terra i plorat com una nena petita, que això és el que sóc, que he perdut el que un dia em va fer tan feliç, amb el que m'agafava en els pitjors moments, el món, que jo feia perfecte al meu sembla, dins de la meva ment, per molt imperfecte que fos. Jo ho sabia, sabia com era i tot i així ho cobria, cobria cada mil · límetre perquè tot fos millor o almenys que ho semblés. I per aver ho donat tot, m'he quedat sense res. Com un got que van omplir d'aigua una vegada però a força de temps sa esfumat, sa evaporat, i ha quedat en un racó apartat.